L’article 24 de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix que totes les persones tenen dret a una educació inclusiva, sobre la base de la no discriminació i la igualtat d’oportunitats. Els estats que han ratificat aquesta Convenció, com és l’Estat espanyol, han d’assegurar un sistema educatiu inclusiu a tots nivells, que permeti gaudir d’un ensenyament al llarg de la vida. Tanmateix, en l’etapa no obligatòria, com és l’escola bressol, també s’ha d’assegurar la inclusió perquè és, igualment, una etapa educativa com han reconegut tots els experts en la matèria, doncs la higiene, l’alimentació, el descans, el joc, formen part de la vida quotidiana de l’infant i tenen implícits uns valors educatius des del prisma de l’aprenentatge.
L’article 1, apartat b) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació −LOE− diu: <<El sistema educativo español, configurado de acuerdo con los valores de la Constitución y asentado en el respeto a los derechos y libertades reconocidos en ella, se inspira en los siguientes principios: b) La equidad, que garantice la igualdad de oportunidades para el pleno desarrollo de la personalidad a través de la educación, la inclusión educativa, la igualdad de derechos y oportunidades, también entre mujeres y hombres, que ayuden a superar cualquier discriminación y la accesibilidad universal a la educación, y que actúe como elemento compensador de las desigualdades personales, culturales, económicas y sociales, con especial atención a las que se deriven de cualquier tipo de discapacidad, de acuerdo con lo establecido en la Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad, ratificada en 2008, por España.>>.
I l’article 74.5 LOE afegeix: <<Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su escolarización de manera adecuada en todos los niveles educativos pre y postobligatorios; adaptar las condiciones de realización de las pruebas establecidas en esta Ley para aquellas personas con discapacidad que así lo requieran; proporcionar los recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de algún tipo durante el curso escolar.>>.
Una negativa municipal a l’escolarització inclusiva en una escola bressol vulneraria, igualment, la normativa autonòmica, en concret, el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, d’acord amb el qual tots els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris i, excepcionalment, els pares, mares, o tutors poden sol·licitar l’escolarització del seu fill en un centre especial. Tanmateix, l’article 26 del referit Decret manifesta que el mapa territorial de recursos inclou també les llars d’infants.
En síntesi, la decisió d’una corporació local que desestima la inclusió i estada d’un menor les vuit hores en una llar d’infants municipal vulnera les exigències de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, la legislació estatal, i la legislació autonòmica en matèria d’educació pre obligatòria. Així com, la Sentència del Tribunal Suprem 1976/2017, de 14 de desembre de 2017, recurs de cassació 2965/2016, que reconeix l’educació inclusiva com un dret fonamental, i per tant, com un dret subjectiu de la persona en sí mateixa considerada.
El Tribunal Suprem afirma que, per garantir la igualtat efectiva i la no discriminació en l’exercici de l’educació inclusiva dels alumnes amb discapacitat o trastorn greus de conducta, han de regir els principis de normalització i inclusió.
Aquesta jurisprudència ha estat recollida per la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 794/2015, de 9 de novembre de 2015, en considerar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el Decret 150/2017, abans citat, com a normes generals d’aplicació del principi d’inclusió.
És per això que una negativa a què un menor estigui les vuit hores a l’escola bressol atempta contra els drets fonamentals garantits a l’article 14 i l’article 27 de la CE, i sotmet la família i l’infant a una triple discriminació: 1) discriminació a un menor; 2) discriminació per vulnerar l’escola inclusiva, i 2) discriminació per discapacitat.