L’aprovació del Reial Decret-llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna, de suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i compliment del Dret de la Unió Europea, ha suposat una reforma del recurs de cassació (disposició transitòria dècima), tal com es detalla a continuació:

1.- Ordre Civil

a) Amb aquesta reforma es buida de contingut el recurs extraordinari per infracció processal, en permetre que les infraccions processals siguin objecte de recurs de cassació.

b) L’article 477 de la LEC sobre el motiu del recurs de cassació i resolucions recurribles en cassació, queda configurat de la següent manera:

  • Seran recurribles en cassació les sentències que posin fi a la segona instància dictades per les Audiències Provincials quan hagin d’actuar com a òrgan col·legiat.
  • Seran recurribles en cassació les interlocutòries i sentències dictades en apel·lació en processos sobre reconeixement i execució de sentències estrangeres en matèria civil i mercantil a l’empara dels tractats i convenis internacionals, així com de Reglaments de la Unió Europea o altres normes internacionals, quan la facultat de recórrer així es reconegui en el corresponent instrument.
  • Els motius objecte de recurs podran fundar-se en infracció de norma processal o de norma substantiva, sempre que concorri interès cassacional.
  • Un recurs tindrà interès cassacional quan (i) s’oposi a doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, (ii) resolgui punts i qüestions sobre els quals existeixi jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials, (iii) apliqui normes sobre les quals no existeixi doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem (en aquest punt s’ha eliminat la limitació que assenyalava que només era aplicable a les normes que no portessin aprovades més de cinc anys).
  • Podrà interposar-se el recurs de cassació enfront de les sentències dictades per a la tutela civil dels drets fonamentals susceptibles de recurs d’empara encara que no concorri interès cassacional.
  • Quant als recursos que hagin de conèixer els tribunals superiors de justícia, s’entendrà que existeix interès cassacional quan (i) la sentència recorreguda s’oposi a doctrina jurisprudencial, (ii) o no existeixi doctrina del Tribunal Superior de Justícia sobre normes de Dret especial de la comunitat autònoma corresponent, (iii) o resolgui punts i qüestions sobre els quals existeixi jurisprudència contradictòria de les Audiències Provincials. També podran apreciar interès cassacional quan la resolució impugnada s’hagi dictat en un procés en el qual la qüestió litigiosa sigui d’interès general per a la interpretació uniforme de la llei estatal o autonòmica. S’entendrà que existeix interès general quan la qüestió afecti potencialment o efectivament a un gran nombre de situacions, bé en si mateixa o per transcendir del cas objecte del procés.
  • No podran ser objecte de recurs la valoració de la prova i la fixació dels fets, excepte error de fet, palès i immediatament verificable a partir de les pròpies actuacions.
  • En els casos en què es recorri la infracció de normes processals serà imprescindible acreditar que, d’haver estat possible, la infracció s’hagi denunciat en la instància i que, d’haver-se produït en la primera, la denúncia s’ha reproduït en la segona instància. Si la infracció processal hagués produït falta o defecte corregible, haurà d’haver-se demanat l’esmena en la instància o instàncies oportunes.

c) Es donarà tramitació preferent als recursos de cassació legalment prevists contra sentències definitives dictades en la tramitació dels plets testimoni (vid. Art. 479.3 LEC).

d) Els pronunciaments de la sentència que es dicti en cassació en cap cas afectaran les situacions jurídiques creades per les sentències, diferents de la impugnada, que s’haguessin invocat.

e) Aquesta nova regulació del recurs de cassació civil s’aplicarà als recursos que s’interposin contra les resolucions dictades a partir de la seva entrada en vigor (29 de juliol de 2023), amb les següents excepcions:

  • Els recursos de cassació i extraordinaris per infracció processal interposats contra resolucions dictades amb anterioritat es regiran per la legislació anterior, qualsevol que sigui la data en la qual aquestes resolucions es notifiquin. Si procedís la seva inadmissió per les causes previstes en les normes fins llavors vigents, s’acordarà per providència succintament motivada, prèvia audiència de les parts.
  • En el mateix cas, si concorren els requisits previstos en l’article 487.1 de la LEC; el recurs de cassació i, si escau, el recurs extraordinari per infracció processal, podran resoldre’s per mitjà d’interlocutòria, que casarà la sentència i retornarà l’assumpte al tribunal de la seva procedència perquè dicti nova resolució d’acord amb la doctrina jurisprudencial existent sobre la qüestió o qüestions plantejades.

2.- Ordre Penal

a) La reforma duta a terme afecta especialment la preparació del recurs (art. 855 LECrim):

  • El que pretengui interposar recurs de cassació demanarà, davant el tribunal que hagi dictat la resolució definitiva, un testimoniatge d’aquesta, i manifestarà la classe o classes de recurs a utilitzar.
  • Quan es pretengui interposar recurs de cassació contra sentència dictada en apel·lació per una Audiència Provincial o la Sala penal de l’Audiència Nacional per infracció de llei, el recurrent haurà de presentar escrit consignant (en paràgrafs separats, clars i concisos), la concurrència dels requisits exigits, identificant el precepte o preceptes substantius que es consideren infringits i explicant de manera succinta les raons.
  • Quan hagi existit error en l’apreciació de la prova, basat en documents de les actuacions, que demostrin l’equivocació del jutjador sense resultar contradits per altres elements probatoris, s’haurà de designar, sense cap raonament, els detalls del document que mostrin l’error en l’apreciació de la prova.
  • Si es proposés fer servir el recurs de cassació per trencament de forma de l’art. 850 de la LECrim, es designarà també, sense cap raonament, la falta o faltes que se suposin comeses, i, si escau, la reclamació practicada per a esmenar-les i la seva data.

b) Per resoldre, el Tribunal haurà d’escoltar a les parts i admetrà el recurs si la resolució reclamada és recurrible en cassació i s’han complert tots els requisits legalment establerts, i en cas contrari, ho denegarà (vid. Art. 858 LECrim).

c) La inadmissió a tràmit del recurs de cassació podrà acordar-se per providència succintament motivada, sempre que hi hagi unanimitat, per manca d’interès cassacional.

d) Els recursos de cassació penal que s’haguessin presentat abans del 29 de juliol de 2023 (entrada en vigor del RDL), es continuaran substanciant conforme a la legislació processal anterior.

3.- Ordre Social

a) Es reforma l’art. 225 de la LJS que regula la decisió sobre l’admissió del recurs, destacant principalment l’eliminació del recurs de reposició enfront de l’acte d’inadmissió. Una vegada que la Sala Social del TS hagi rebut les actuacions, si el LAJ apreciés algun defecte, haurà d’adoptar alguna d’aquestes decisions:

  • Si apreciés el defecte inesmenable d’haver-se preparat o interposat fora de termini, dictarà decret posant fi al tràmit del recurs, contra el qual només procedirà recurs de revisió.
  • D’apreciar defectes corregibles en la tramitació del recurs, o en la seva preparació i interposició, concedirà a la part un termini de deu dies per a l’aportació dels documents omesos o l’esmena dels defectes.

De no haver apreciat defectes, o una vegada esmenats els advertits, o si apreciés defectes inesmenables, sigui en la preparació o en la interposició, diferents dels de la seva preparació o interposició fora de termini, donarà compte al magistrat ponent per a instrucció de les actuacions per tres dies.

b) Per al despatx ordinari i resolució de la inadmissió del recurs la Sala es constituirà amb tres Magistrats.

c) En funció de la causa d’inadmissió que s’apreciï de les de l’article 225.4 de la LJS, la sala haurà d’actuar de diferent forma, així:

  • Si la Sala estimés que concorre (i) l’incompliment de manera manifesta i inesmenable dels requisits processals per a preparar o interposar el recurs, (ii) la manca sobrevinguda de l’objecte del recurs o (iii) la falta de contradicció entre les sentències comparades, passarà les actuacions al Ministeri Fiscal, de no haver interposat el recurs, perquè, en el termini de cinc dies, informi sobre l’admissió o inadmissió d’aquest.
  • Si la Sala estimés que concorre la falta de contingut cassacional de la pretensió o el fet d’haver-se desestimat altres recursos en supòsits de fons substancialment iguals, acordarà escoltar el recurrent per un termini de cinc dies, amb ulterior informe del Ministeri Fiscal per altres cinc dies, de no haver interposat el recurs.

d) Si per la Secció d’admissions s’apreciés la falta de competència funcional per al coneixement del litigi, es concedirà audiència a les parts i al Ministeri Fiscal per un termini comú de tres dies. Finalitzat el termini, s’assenyalarà dins dels deu dies següents per a deliberació, votació i decisió, havent de dictar-se sentència dins dels deu dies següents a la celebració de la votació.

e) El RDL afegeix l’art. 225 bis de la LJS, que s’encarrega de regular els casos en els quals es constati l’existència d’un gran nombre de recursos que suscitin una qüestió jurídica substancialment igual.

En aquests casos, es podrà recordar l’admissió d’un o diversos d’ells per a la seva tramitació i resolució preferent, suspenent el tràmit d’admissió dels altres fins que es dicti sentència en el primer o primers.

Una vegada es dicti sentència de fons es portarà testimoni d’aquesta als recursos suspesos i es notificarà als interessats afectats per la suspensió, els quals disposaran d’un termini de deu dies per a interessar la continuació del tràmit del seu recurs o bé desistir d’aquests. Per al supòsit que interessin la continuació, valoraran la incidència que la sentència de fons dictada pel TS té sobre el seu recurs.

Quan s’hagin efectuat les al·legacions i no s’hagués produït desistiment:

  • Si la sentència impugnada en cassació resulta coincident amb el resolt per la sentència o sentències del Tribunal Suprem, s’inadmetran per providència els recursos de cassació pendents.
  • Si la sentència impugnada en cassació no resulta coincident amb el resolt per la sentència o sentències del Tribunal Suprem, es dictarà interlocutòria d’admissió i es remetrà el coneixement de l’assumpte a la Secció corresponent, sempre que l’escrit de preparació compleixi les exigències imposades en els articles 221 i 224 de la LJS i presenti interès cassacional objectiu.

Remeses les actuacions, la Secció d’admissió de la Sala Social del TS resoldrà si contínua amb la tramitació del recurs de cassació o si dicta sentència sense més tràmit, remetent-se als acords en la sentència de referència i adoptant els altres pronunciaments que consideri necessaris.

Aquesta modificació serà aplicable als recursos de cassació que s’haguessin preparat i estiguessin pendents d’admissió a 29 de juliol de 2023. A aquest efecte, d’ofici o a instàncies de part, es podrà acordar la suspensió del tràmit d’admissió d’altres recursos en atenció a qualsevol dels recursos de cassació que ja s’haguessin admès i que es declarin de tramitació i resolució preferent per concórrer els requisits del citat article 225 bis de la LJS.

4.- Ordre Contenciós-Administratiu

a) Es reforma l’art. 88.3.b de la LJCA que assenyala com a presumpció d’interès cassacional “Quan aquesta resolució s’aparti de la jurisprudència existent de manera deliberada per considerar-la errònia o de manera immotivada malgrat haver estat citada en el debat o ser doctrina assentada”.

b) Es redueix el termini d’emplaçament de les parts una vegada es tingui per preparat el recurs, així l’art. 89.5 de la LJCA redueix a quinze dies el termini perquè les parts compareguin davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, així com la remissió a aquesta de les actuacions originals i de l’expedient administratiu.

c) L’art. 90.1 de la LJCA assenyala que la Secció de la Sala Contenciós-administratiu del TS podrà acordar escoltar a les parts per termini comú de vint dies, en comptes dels trenta dies d’abans de la reforma, sobre si el recurs presenta interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència.

d) Es modifica l’art. 94 de la LJCA, al qual se li dona una nova redacció per a regular els supòsits en els quals es constati l’existència d’un gran nombre de recursos que suscitin una qüestió jurídica substancialment igual. En aquests casos, la Secció d’admissió podrà acordar l’admissió d’un o diversos d’ells per a la seva tramitació i resolució preferent, suspenent el tràmit d’admissió dels altres fins que es dicti sentència en el primer o primers.

Una vegada que s’hagi dictat sentència sobre el fons es portarà testimoni d’aquesta als recursos suspesos i es notificarà als interessats afectats per la suspensió, donant-los un termini de deu dies a fi que puguin interessar la continuació del tràmit del seu recurs de cassació, o bé desistir d’aquest. En cas que interessin la continuació valoraran la incidència que la sentència de fons dictada pel Tribunal Suprem té sobre el seu recurs.

Efectuades les al·legacions i quan no s’hagués produït desistiment es resoldrà de la següent forma:

  • Si la sentència impugnada en cassació resulta coincident amb el resolt per la sentència o sentències del Tribunal Suprem, s’inadmetran per providència els recursos de cassació pendents.
  • Si la sentència impugnada en cassació no resulta coincident amb el resolt per la sentència o sentències del Tribunal Suprem, es dictarà interlocutòria d’admissió i es remetrà el coneixement de l’assumpte a la Secció corresponent, sempre que l’escrit de preparació compleixi les exigències imposades en l’article 89.2 de la LJCA i presenti interès cassacional objectiu.

En cas que es remetin les actuacions, la secció resoldrà si continua amb la tramitació ordinària del recurs de cassació o, per contra, dicta sentència sense més tràmit remetent-se als acords en la sentència de referència i adoptant els altres pronunciaments que consideri necessaris.

El que s’estableix en l’art. 94 de la LJCA, en la seva nova redacció, serà aplicable als recursos de cassació que s’haguessin preparat i estiguessin pendents d’admissió a 29 de juliol de 2023.  A aquest efecte, d’ofici o a instàncies de part, es podrà acordar la suspensió del tràmit d’admissió d’aquests recursos en atenció a qualsevol dels recursos de cassació que ja s’haguessin admès abans de l’entrada en vigor d’aquest RDL, que es declarin de tramitació i resolució preferent per concórrer els requisits del citat article 94 de la LJCA.