La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (PACAP), sobre les declaracions responsables i comunicacions prèvies d’inici d’activitat de serveis, estableix que es permet a l’interessat iniciar una activitat de serveis en el mateix moment en què es presenta davant l’Administració el document corresponent, manifestant que compleix amb els requeriments normatius vigents i disposa de la documentació que l’acredita, podent les Administracions requerir en qualsevol moment que s’aporti la documentació que acrediti el compliment d’aquests requisits.
Aquesta regulació ha plantejat la controvèrsia jurídica de si aquesta facultat de les Administracions per seguretat jurídica ha de quedar limitada a algun termini concret.
El Tribunal Suprem ha resolt aquesta controvèrsia establint que aquesta facultat de confirmar la veracitat o exactitud del manifestat per l’interessat en la declaració responsable o comunicació prèvia és consubstancial amb la durada de l’activitat de serveis, sobre la base dels següents arguments:
- Les declaracions responsables i comunicacions prèvies no són actes de l’Administració, ni tan sols presumptes i per tant no pot parlar-se d’una fermesa que requerís acudir al procediment de revisió d’ofici;
- De la interpretació literal de l’article 69 de la PACAP es conclou que les potestats de control han de poder-se exercitar mentre duri l’activitat, ja que en la norma no hi ha cap imposició de termini efectuada pel Legislador.
A més, afegeix l’Alt Tribunal que la norma el que pretén és una gestió compartida entre l’Administració i els ciutadans, la qual cosa implica l’exigència al ciutadà de bona fe en les declaracions presentades, i trasllada a l’Administració el deure d’acceptar l’activitat, amb la simple manifestació del ciutadà, atorgant-li al seu torn el dret a comprovar la veracitat d’aquestes manifestacions en qualsevol moment, mentre duri l’activitat, ressaltant que en tal règim l’Administració no es desentén de l’exercici d’aquesta activitat, per més que el seu inici es deixi al criteri dels interessats, sinó que se li atribueixen les potestats de comprovació, control i inspecció, de manera que pot, a posteriori, constatar que el contingut d’aquests actes de part són fidel reflex del que s’ha comunicat.